El grup Aloma és una màquina que
funciona. El projecte marxa a bon ritme, i hem estat prou vius tots quatre per
veure quin és el lubricant que fa que les rodes dentades no s'encallin ni
xisclin: el respecte mutu i la complicitat. Baixem al registre col·loquial, si
ho preferiu: el bon rotllo. Parlem sincerament entre nosaltres, i ni tan sols
els desacords que inevitablement de vegades sorgeixen ens fan perdre la
sintonia. Fins ara no ha passat ni crec que passi. Tots quatre som diferents.
El nostre dia a dia i els nostres horaris de feina i estudi tampoc coincideixen
plenament, passem tots per circumstàncies que poc tenen a veure les dels uns
amb les dels altres, per no tenir no tenim ni edats comunes. Però malgrat tot
hem trobat la manera d'acoblar-nos, de repartir-nos les tasques, de
complementar-nos. Cadascun de nosaltres té unes habilitats i unes mancances
concretes, però això no és un problema: on l'un no arriba hi arriben els
altres, i al final les coses rutllen i donen com a resultat una feina que aspira
a ser rigorosa i de qualitat. Esperem que el projecte final reflecteixi aquest
procés. Aloma és un grup de treball eficient i flexible, segur que ens en
sortirem.
La majoria de nosaltres som novells en els treballs en equip i a vegades ens ha costat una mica coordinar-nos, però a mesura que hem anat avançant ens hem anat adaptant i hem après a interactuar. L'actitud ha estat bàsica, perquè en moments de dificultat hom pot perdre els papers, però, tal i com diu en Marc, el "bon rotllo" ha estat present en tot moment, i això ens ha ajudat a tirar endavant.
ResponEliminaAquest projecte nostre és el meu primer projecte virtual...i en grup! Si de vegades ja resulta una mica complicat realitzar tasques a través d'Internet i de manera individual, imagineu-vos com és dur a terme un treball d'aquesta mena amb un conjunt de persones que ni tan sols ens coneixem.
ResponEliminaBé, si més no, això és el que pensava als inicis del curs. Creia que tot plegat em resultaria més complicat, però la veritat és que estic comprovant que realitzar un treball mitjançant aquests mètodes és molt gratificant i molt més enriquidor que si ho hagués de fer individualment. La comunicació entre nosaltres és diària i fluida i ens hem anat adaptant als horaris de cadascú per poder aconseguir que així sigui. De vegades penso que al llarg del dia m'arribo a comunicar més amb la Mercè, l'Eva i el Marc, que no pas amb els meus amics o familiars! però és que ha d'ésser d'aquesta manera i crec que aquest és un dels molts miracles d'Internet: poder comunicar-nos des de la distància però de manera immediata.
El que m'agrada més de treballar en grup, concretament amb els meus tres companys, és l'esperit de col•laboració i la manera com ens ajudem els uns als altres a l'hora de resoldre dubtes i d'avançar amb el projecte. He de dir que noto força que sóc la més jove del grup: a través dels missatges, comentaris i maneres de fer veig com els meus companys tenen més experiència que jo i molt més bagatge intel•lectual i cultural. Però no és res que m'espanti, sinó ben al contrari! M'agrada aprendre d'ells i m'encoratja a seguir treballant.
En el teu escrit ho dius molt clar: "el respecte mutu i la complicitat, és aquí i gràcies a aquests dos conceptes que el nostre projecte evoluciona al ritme que considero lògic i adequat.Hi ha una frase que en aquestes situacions de les que tu parles sempre em ve a la ment: "Totes les coses haurien de venir sempre després d'unes quantes". Tot i així com bé dius , amb les nostres mancances i les nostres qualitats rutllem i aspirem a una feina de màximes ccondicions.
ResponElimina