Literatura noucentista en català i europea: Objectius i criteris de cerca

dissabte, 20 d’abril del 2013

Objectius i criteris de cerca

Com a producte d’una llengua, la literatura sovint reflecteix una visió del món determinada, uns costums determinats, unes maneres de fer i de dir característiques de la societat a què pertanyen els parlants d’aquella llengua.

Això no treu, però, que la literatura nascuda en el si d’una llengua concreta pugui tenir concomitàncies, punts de trobada i influències –de vegades recíproques- amb les literatures d’altres llengües veïnes perquè les societats en què una i altres s’utilitzen comparteixen unes realitats poderoses: un origen comú, una història comuna, unes perspectives de futur lligades. Quants literats es mouen pel món de forma voluntària o involuntària, quants escriptors van d’un país a l’altre, quants éssers humans es dediquen a l’escriptura o a les arts i són refugiats, immigrants o exiliats!

Pensem que aquest és el cas d’Europa, un continent format per diferents pobles, repartits en diferents estats i que fan servir diferents llengües (algunes de les quals tenen la mateixa arrel), la producció literària dels quals està farcida d’encontres i de trets comuns. En aquest sentit cal dir que la literatura no té perquè estar associada exclusivament a la llengua, sinó també a la terra, a la geografia, sense oblidar-nos que la política condiciona a tot arreu. Per això en el nostre treball defensem la tesi que la literatura catalana no s’ha de veure únicament lligada a la nostra llengua, sinó que també es pot considerar dins de l’àmbit polític i geogràfic europeu.

I és en aquest sentit que hem encaminat les nostres cerques: hem tractat de trobar –i ho hem aconseguit- referències que demostressin la validesa de la nostra tesi servint-nos d’un moviment cultural, polític i literari concret, el Noucentisme. Precisament del Noucentisme, hauríem de dir, perquè el Noucentisme és un dels fenòmens literaris que se solen considerar com a més particulars de la cultura catalana. Doncs bé, pensem que fins i tot els productes literaris “més autòctons” palesen aquesta relació amb Europa.

Vegeu els nostres objectius i criteris de cerca aquí

3 comentaris:

Unknown24 d’abril del 2013, a les 19:00
A l'hora de buscar els recursos i les fonts d'informació, hem procurat cenyir-nos estrictament al tema del noucentisme. Per això, hem procurat que totes les referències ens aportin la informació bàsica sobre aquest moviment: què és, quan es va produir, quines persones van ser més influents, etc.
ResponElimina
Respostes
Unknown25 d’abril del 2013, a les 1:23
Hem intentat buscar de manera clara documents relacionats amb la literatura catalana i europea. Hem indagat i consultat multitud de documents però ens hem cenyit a una quants els quals hem coincidit eren els més amplis i adients i que s'aproximaven més al noucentisme. Hem intentat cercar a autors força representatius i que es relacionessin a la vegada amb la política i amb les terres catalanes i europees.
ResponElimina
Respostes
Anònim25 d’abril del 2013, a les 8:31
Els quatre components del grup hem fet cerques sobre el moviment noucentista de manera individual (concretament, vuit cerques) i les hem compartit mitjançat Zotero. Cadascú ha mirat i llegit les cerques dels altres companys.
De tota la llarga llista de cerques fetes per separat, hem fet una tria conjunta dels dotze documents que finalment ens serviran per poder dur a terme el projecte final. Es tracta d’informació força general sobre el Noucentisme i sobre les personalitats més destacades del moviment.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Sobre nosaltres

Aloma som l'Eva, el Marc, la Mariona i la Mercè, i cal dir que no va ser gens difícil conformar el grup: l’Eva va ser la que va prendre la iniciativa d'enviar-nos missatges preguntant-nos si estàvem lliures. Ens coneixíem ben poc, potser d'haver-nos llegit a les presentacions de l'assignatura, a les intervencions en el debat o d'haver remenat els nostres perfils d'estudiant al Campus Virtual de la UOC. Amb aquesta informació i alguns missatges més va ser com vam acabar posant-nos d'acord i creant, finalment, el grup Aloma.

Eva Brucet

Tinc 31 anys i visc a Girona. Fa 10 anys que treballo a l'Ajuntament del meu poble, Cassà de la Selva. Quan "era jove" vaig estudiar la carrera d'empresarials a Barcelona, cosa que va ser un error, ja que vaig escollir aquesta carrera només perquè tenia sortida i perquè creia que de seguida trobaria feina. A l'institut sempre m'havia decantat per les lletres i m'agradava la idea de fer filologia, però, ja se sap, en aquella època et deien que si feies filologia no trobaries mai feina i la única sortida que hi havia era fer de professor. O sigui que sempre em va quedar l'espineta clavada per no haver estudiat allò que m'agradava. Fa dos anys vaig fer un cop de cap i em vaig matricular a la Universitat de Girona. En aquells moments podia compaginar, amb dures penes, els horaris de les classes presencials i la feina. Però va arribar un moment que ja no vaig poder adaptar els horaris i vaig haver de renunciar a anar a la UdG. Per això em vaig matricular a la UOC. Aquest és el meu primer curs i espero, mica en mica, anar fent la carrera i, qui sap, potser algun dia seré una bona assessora i correctora lingüística.

Marc Guarro

Sóc “el noi” del grup Aloma. El noi privilegiat, he de dir, perquè l’Eva, la Mariona i la Mercè són unes companyes fantàstiques que valen un imperi cadascuna (tres imperis entre les tres). Tinc 45 anys i estic a punt a punt de quedar-me a l’atur. Sí, de resultes d’un ERO, el 30 de juny plegaré del banc on he treballat els darrers 23 anys. I doncs, i ara què, us deveu preguntar? Doncs ara, a dedicar-me full time a la meva veritable passió: la llengua i la literatura. A l’atur, sí, però aturat, mai!

Si heu llegit el meu perfil a la UOC ja sabeu que, a més de la feina al banc, també em dedico a deshores des de 2005 a la correcció de textos en català, i que modero clubs de lectura (sobretot de novel·la) i tallers de poesia. Ara vaig bastant de bòlit, és veritat, però entre les correccions, els clubs, els tallers i el Grau de llengua i literatura catalanes, quan sigui a l’atur sospito que em continuaran faltant hores...

Per acabar us diré un secret, però me l’heu de guardar, entesos? Sóc Salvat-Papasseit a Twitter (@Aniremperlariba). Salvat és un romàntic que sorgeix en ple Noucentisme, i un dels poetes més estimats a casa nostra. Sincer, apassionat, vital i optimista malgrat la seva vida de malalt... Un POETA amb majúscules, com deia ell. Si no el coneixeu seguiu-lo a Twitter! :)

Mariona Paüls

Tinc vint-i-cinc anys i sóc de Lleida ciutat.

Les meves aficions són l’esport, la lectura, la música en directe i les arts audiovisuals. M’apassiona i m’emociona tot allò que gira entorn de la cultura catalana, especialment la llengua catalana. D’aquí que estigui cursant el Grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC, del qual encara em queda tot un any d’estudi.

M’agradaria arribar a ser una excel·lent editora de textos i/o dedicar-me a l’assessorament lingüístic en diversos àmbits.

Encara queda molt camí per recórrer i moltes coses per aprendre. El meu objectiu no és només arribar a la fi del camí, sinó gaudir de tots i cada un dels punts d’aquest trajecte, aprendre dels errors, millorar dia a dia en tots els aspectes possibles...

Ben mirat, el camí de l’aprenentatge no té fi i, malgrat que a alguns els pugui semblar quelcom descoratjador, a mi el fet que cada dia pugui aprendre coses noves, pugui conèixer gent diferent i maneres de fer diferents a les meves (però plenament vàlides), em dóna esperança i fa que m’il·lusioni i vulgui seguir sempre endavant.

Mercè Sanromà

Nascuda a Barcelona ciutat fa cinquanta-cinc anys, amb una història al damunt bastant àmplia i completa. Són massa els interessos que m’atrauen i no els puc abastar tots. Ara he decidit centrar-me en l’estudi de la literatura i la llengua catalanes, ja que en realitat la meva vida ha girat molt al voltant de les llengües, i en conec unes quantes.

Iniciar un treball de grup i virtual és una situació força important i difícil malgrat que també té els seus avantatges. De punts importants en coneixerem i en veurem molts, però el fet inicial, la primera empenta, la primera entrada, el debut, és realment una bona pujada d’adrenalina. Ens trobem en aquesta situació i no som ni els primers ni els últims, però cal dir que entrem en un estudi on s’ha de treballar a consciència, on hem de fer cerques sobre una temàtica concreta i hem de saber compartir-les en grup i posar-nos els quatre d’acord.