Això no treu, però, que la literatura nascuda en
el si d’una llengua concreta pugui tenir concomitàncies, punts de trobada i
influències –de vegades recíproques- amb les literatures d’altres llengües
veïnes perquè les societats en què una i altres s’utilitzen comparteixen unes
realitats poderoses: un origen comú, una història comuna, unes perspectives de
futur lligades. Quants literats es mouen pel món de forma voluntària o
involuntària, quants escriptors van d’un país a l’altre, quants éssers humans
es dediquen a l’escriptura o a les arts i són refugiats, immigrants o exiliats!
Pensem que aquest és el cas d’Europa, un
continent format per diferents pobles, repartits en diferents estats i que fan
servir diferents llengües (algunes de les quals tenen la mateixa arrel), la
producció literària dels quals està farcida d’encontres i de trets comuns. En
aquest sentit cal dir que la literatura no té perquè estar associada
exclusivament a la llengua, sinó també a la terra, a la geografia, sense
oblidar-nos que la política condiciona a tot arreu. Per això en el nostre
treball defensem la tesi que la literatura catalana no s’ha de veure únicament
lligada a la nostra llengua, sinó que també es pot considerar dins de l’àmbit
polític i geogràfic europeu.
I és en aquest sentit que hem encaminat les
nostres cerques: hem tractat de trobar –i ho hem aconseguit- referències que
demostressin la validesa de la nostra tesi servint-nos d’un moviment cultural,
polític i literari concret, el Noucentisme. Precisament del Noucentisme,
hauríem de dir, perquè el Noucentisme és un dels fenòmens literaris que se
solen considerar com a més particulars de la cultura catalana. Doncs bé, pensem
que fins i tot els productes literaris “més autòctons” palesen aquesta relació
amb Europa.
Vegeu els nostres objectius i criteris de cerca aquí
A l'hora de buscar els recursos i les fonts d'informació, hem procurat cenyir-nos estrictament al tema del noucentisme. Per això, hem procurat que totes les referències ens aportin la informació bàsica sobre aquest moviment: què és, quan es va produir, quines persones van ser més influents, etc.
ResponEliminaHem intentat buscar de manera clara documents relacionats amb la literatura catalana i europea. Hem indagat i consultat multitud de documents però ens hem cenyit a una quants els quals hem coincidit eren els més amplis i adients i que s'aproximaven més al noucentisme. Hem intentat cercar a autors força representatius i que es relacionessin a la vegada amb la política i amb les terres catalanes i europees.
ResponEliminaEls quatre components del grup hem fet cerques sobre el moviment noucentista de manera individual (concretament, vuit cerques) i les hem compartit mitjançat Zotero. Cadascú ha mirat i llegit les cerques dels altres companys.
ResponEliminaDe tota la llarga llista de cerques fetes per separat, hem fet una tria conjunta dels dotze documents que finalment ens serviran per poder dur a terme el projecte final. Es tracta d’informació força general sobre el Noucentisme i sobre les personalitats més destacades del moviment.