Literatura noucentista en català i europea: Tecnologia digital

dilluns, 22 d’abril del 2013

Tecnologia digital

El grup Aloma el formem quatre persones d’edats diverses. És per això que uns estem més avesats a les noves tecnologies que uns altres. Els avenços tecnològics avancen a un ritme vertiginós i, sovint, costa molt seguir aquest ritme i estar al dia del funcionament de totes les eines que hi ha disponibles. Cada un de nosaltres usa diverses plataformes per a connectar-se (PC, tablet, smartphone..) així com alguns usen programari lliure i d’altres no.

Les principals eines amb les que hem treballat fins ara han estat:

1. El campus virtual de UOC: en aquest espai és on ens movem, és la “facultat virtual”. Per quasi tots els membres del grup ha estat una novetat a la que ens hem hagut d’adaptar, no sense dificultats i una gran dosi de paciència en anar descobrint tots els apartats i el funcionament.

2. Zotero: aquesta eina ha estat una novetat important, ja que cap dels membres del grup la coneixia. Ha estat molt útil i de ben segur que un cop acabat aquest projecte la continuarem usant amb altres finalitats, ja siguin professionals o personals.

3. Blog: alguns dels membres del grup Aloma ja tenia prèviament coneixements en relació als blogs o, fins i tot, en són autors d’algun. No obstant això, el fet d’haver-lo de construir de manera conjunta ha estat una novetat per tots i les dificultats tècniques i de funcionament (elaborar les entrades, l’aspecte, presentació...) han estat ben presents al llarg de la seva elaboració.

4. Wiki: construir una wiki és el que potser ens ha comportat més dificultats. Els principals entrebancs amb els quals ens hem trobat són l’idioma (anglès) ja que el fet de no dominar-lo al cent per cent provoca malentesos i traves per a la seva elaboració i la inexperiència en la construcció d’espais d’emmagatzematge d’informació.

1 comentari:

Unknown25 d’abril del 2013, a les 19:48
Jo crec que aquest és, juntament amb el treball en equip, el punt més important del treball, més enllà del que puguem dir o deixar de dir sobre el Noucentisme i Europa. L'assignatura Competències TIC en llengua catalana persegueix precisament això, que acabem dominant aquestes tecnologies i que puguem aplicar el que hem après a la UOC i més enllà de la UOC.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Sobre nosaltres

Aloma som l'Eva, el Marc, la Mariona i la Mercè, i cal dir que no va ser gens difícil conformar el grup: l’Eva va ser la que va prendre la iniciativa d'enviar-nos missatges preguntant-nos si estàvem lliures. Ens coneixíem ben poc, potser d'haver-nos llegit a les presentacions de l'assignatura, a les intervencions en el debat o d'haver remenat els nostres perfils d'estudiant al Campus Virtual de la UOC. Amb aquesta informació i alguns missatges més va ser com vam acabar posant-nos d'acord i creant, finalment, el grup Aloma.

Eva Brucet

Tinc 31 anys i visc a Girona. Fa 10 anys que treballo a l'Ajuntament del meu poble, Cassà de la Selva. Quan "era jove" vaig estudiar la carrera d'empresarials a Barcelona, cosa que va ser un error, ja que vaig escollir aquesta carrera només perquè tenia sortida i perquè creia que de seguida trobaria feina. A l'institut sempre m'havia decantat per les lletres i m'agradava la idea de fer filologia, però, ja se sap, en aquella època et deien que si feies filologia no trobaries mai feina i la única sortida que hi havia era fer de professor. O sigui que sempre em va quedar l'espineta clavada per no haver estudiat allò que m'agradava. Fa dos anys vaig fer un cop de cap i em vaig matricular a la Universitat de Girona. En aquells moments podia compaginar, amb dures penes, els horaris de les classes presencials i la feina. Però va arribar un moment que ja no vaig poder adaptar els horaris i vaig haver de renunciar a anar a la UdG. Per això em vaig matricular a la UOC. Aquest és el meu primer curs i espero, mica en mica, anar fent la carrera i, qui sap, potser algun dia seré una bona assessora i correctora lingüística.

Marc Guarro

Sóc “el noi” del grup Aloma. El noi privilegiat, he de dir, perquè l’Eva, la Mariona i la Mercè són unes companyes fantàstiques que valen un imperi cadascuna (tres imperis entre les tres). Tinc 45 anys i estic a punt a punt de quedar-me a l’atur. Sí, de resultes d’un ERO, el 30 de juny plegaré del banc on he treballat els darrers 23 anys. I doncs, i ara què, us deveu preguntar? Doncs ara, a dedicar-me full time a la meva veritable passió: la llengua i la literatura. A l’atur, sí, però aturat, mai!

Si heu llegit el meu perfil a la UOC ja sabeu que, a més de la feina al banc, també em dedico a deshores des de 2005 a la correcció de textos en català, i que modero clubs de lectura (sobretot de novel·la) i tallers de poesia. Ara vaig bastant de bòlit, és veritat, però entre les correccions, els clubs, els tallers i el Grau de llengua i literatura catalanes, quan sigui a l’atur sospito que em continuaran faltant hores...

Per acabar us diré un secret, però me l’heu de guardar, entesos? Sóc Salvat-Papasseit a Twitter (@Aniremperlariba). Salvat és un romàntic que sorgeix en ple Noucentisme, i un dels poetes més estimats a casa nostra. Sincer, apassionat, vital i optimista malgrat la seva vida de malalt... Un POETA amb majúscules, com deia ell. Si no el coneixeu seguiu-lo a Twitter! :)

Mariona Paüls

Tinc vint-i-cinc anys i sóc de Lleida ciutat.

Les meves aficions són l’esport, la lectura, la música en directe i les arts audiovisuals. M’apassiona i m’emociona tot allò que gira entorn de la cultura catalana, especialment la llengua catalana. D’aquí que estigui cursant el Grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC, del qual encara em queda tot un any d’estudi.

M’agradaria arribar a ser una excel·lent editora de textos i/o dedicar-me a l’assessorament lingüístic en diversos àmbits.

Encara queda molt camí per recórrer i moltes coses per aprendre. El meu objectiu no és només arribar a la fi del camí, sinó gaudir de tots i cada un dels punts d’aquest trajecte, aprendre dels errors, millorar dia a dia en tots els aspectes possibles...

Ben mirat, el camí de l’aprenentatge no té fi i, malgrat que a alguns els pugui semblar quelcom descoratjador, a mi el fet que cada dia pugui aprendre coses noves, pugui conèixer gent diferent i maneres de fer diferents a les meves (però plenament vàlides), em dóna esperança i fa que m’il·lusioni i vulgui seguir sempre endavant.

Mercè Sanromà

Nascuda a Barcelona ciutat fa cinquanta-cinc anys, amb una història al damunt bastant àmplia i completa. Són massa els interessos que m’atrauen i no els puc abastar tots. Ara he decidit centrar-me en l’estudi de la literatura i la llengua catalanes, ja que en realitat la meva vida ha girat molt al voltant de les llengües, i en conec unes quantes.

Iniciar un treball de grup i virtual és una situació força important i difícil malgrat que també té els seus avantatges. De punts importants en coneixerem i en veurem molts, però el fet inicial, la primera empenta, la primera entrada, el debut, és realment una bona pujada d’adrenalina. Ens trobem en aquesta situació i no som ni els primers ni els últims, però cal dir que entrem en un estudi on s’ha de treballar a consciència, on hem de fer cerques sobre una temàtica concreta i hem de saber compartir-les en grup i posar-nos els quatre d’acord.