Literatura noucentista en català i europea: Planificació de les tasques

dimecres, 17 d’abril del 2013

Planificació de les tasques

En primer lloc, farem un índex amb tots els apartats i punts concrets sobre el Noucentisme dins l’àmbit polític i geogràfic, amb els seus corresponents títols, sempre tenint com a referents el territori català i el continent europeu..

Seguidament, escriurem la introducció explicant els fonaments del nostre treball i els nostres objectius. Explicarem breument els motius que ens van dur a escollir el tema del nostre treball i la idea de la literatura noucentista aplicada a la política dins d'uns marcs geogràfics concrets. Serà breu i concís. Ho farem com si es tractés d'un petit diari on explicarem com hem realitzat el nostre treball, tot comentant les dificultats que ens hàgim pogut trobar, els avantatges... Explicarem què pretenem amb el nostre treball i què volem demostrar, però vigilarem de no desvelar el contingut del nostre treball (el desenvolupament) en aquesta introducció.
En tercer lloc redactarem el desenvolupament del treball, que serà la part més extensa, on introduirem i ampliarem els diferents apartats que haurem presentat a l’índex, exposarem les nostres opinions i farem referència als materials emprats com a fonts per poder dur a terme amb unes bases d'informació sòlides el nostre treball. Seran materials que tindrem a la nostra biblioteca per anar-los consultant en tot moment. Seran bibliografies, webgrafies i materials com ara revistes literàries, vídeos, etc.

Redactarem unes conclusions, una síntesi de totes les nostres aportacions fetes i explicades en el cos del treball. Haurem de fer una defensa de tot allò exposat en la part anterior i deixar clar el nostre punt de vista i opinió al respecte. Finalment, si es considera necessari, farem menció de manera molt breu de certs conceptes o idees que hàgim omès al llarg del treball (ja sigui per motius de temps o perquè no hàgim cregut adient desenvolupar tals punts).

La següent part serà la bibliografia i webgrafia, juntament amb altres material útils per al nostre treball, com escrits i revistes literàries, que ja tindrem assenyalades en les carpetes corresponents.
I per últim afegirem un annex on inclourem exemples, curiositats i anècdotes de l’època, comentaris d'autors sobre el moviment noucentista, anatemes, sentències o frases fetes d'alguns escriptors, etc.

Vegeu la planificació de les tasques de grup aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sobre nosaltres

Aloma som l'Eva, el Marc, la Mariona i la Mercè, i cal dir que no va ser gens difícil conformar el grup: l’Eva va ser la que va prendre la iniciativa d'enviar-nos missatges preguntant-nos si estàvem lliures. Ens coneixíem ben poc, potser d'haver-nos llegit a les presentacions de l'assignatura, a les intervencions en el debat o d'haver remenat els nostres perfils d'estudiant al Campus Virtual de la UOC. Amb aquesta informació i alguns missatges més va ser com vam acabar posant-nos d'acord i creant, finalment, el grup Aloma.

Eva Brucet

Tinc 31 anys i visc a Girona. Fa 10 anys que treballo a l'Ajuntament del meu poble, Cassà de la Selva. Quan "era jove" vaig estudiar la carrera d'empresarials a Barcelona, cosa que va ser un error, ja que vaig escollir aquesta carrera només perquè tenia sortida i perquè creia que de seguida trobaria feina. A l'institut sempre m'havia decantat per les lletres i m'agradava la idea de fer filologia, però, ja se sap, en aquella època et deien que si feies filologia no trobaries mai feina i la única sortida que hi havia era fer de professor. O sigui que sempre em va quedar l'espineta clavada per no haver estudiat allò que m'agradava. Fa dos anys vaig fer un cop de cap i em vaig matricular a la Universitat de Girona. En aquells moments podia compaginar, amb dures penes, els horaris de les classes presencials i la feina. Però va arribar un moment que ja no vaig poder adaptar els horaris i vaig haver de renunciar a anar a la UdG. Per això em vaig matricular a la UOC. Aquest és el meu primer curs i espero, mica en mica, anar fent la carrera i, qui sap, potser algun dia seré una bona assessora i correctora lingüística.

Marc Guarro

Sóc “el noi” del grup Aloma. El noi privilegiat, he de dir, perquè l’Eva, la Mariona i la Mercè són unes companyes fantàstiques que valen un imperi cadascuna (tres imperis entre les tres). Tinc 45 anys i estic a punt a punt de quedar-me a l’atur. Sí, de resultes d’un ERO, el 30 de juny plegaré del banc on he treballat els darrers 23 anys. I doncs, i ara què, us deveu preguntar? Doncs ara, a dedicar-me full time a la meva veritable passió: la llengua i la literatura. A l’atur, sí, però aturat, mai!

Si heu llegit el meu perfil a la UOC ja sabeu que, a més de la feina al banc, també em dedico a deshores des de 2005 a la correcció de textos en català, i que modero clubs de lectura (sobretot de novel·la) i tallers de poesia. Ara vaig bastant de bòlit, és veritat, però entre les correccions, els clubs, els tallers i el Grau de llengua i literatura catalanes, quan sigui a l’atur sospito que em continuaran faltant hores...

Per acabar us diré un secret, però me l’heu de guardar, entesos? Sóc Salvat-Papasseit a Twitter (@Aniremperlariba). Salvat és un romàntic que sorgeix en ple Noucentisme, i un dels poetes més estimats a casa nostra. Sincer, apassionat, vital i optimista malgrat la seva vida de malalt... Un POETA amb majúscules, com deia ell. Si no el coneixeu seguiu-lo a Twitter! :)

Mariona Paüls

Tinc vint-i-cinc anys i sóc de Lleida ciutat.

Les meves aficions són l’esport, la lectura, la música en directe i les arts audiovisuals. M’apassiona i m’emociona tot allò que gira entorn de la cultura catalana, especialment la llengua catalana. D’aquí que estigui cursant el Grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC, del qual encara em queda tot un any d’estudi.

M’agradaria arribar a ser una excel·lent editora de textos i/o dedicar-me a l’assessorament lingüístic en diversos àmbits.

Encara queda molt camí per recórrer i moltes coses per aprendre. El meu objectiu no és només arribar a la fi del camí, sinó gaudir de tots i cada un dels punts d’aquest trajecte, aprendre dels errors, millorar dia a dia en tots els aspectes possibles...

Ben mirat, el camí de l’aprenentatge no té fi i, malgrat que a alguns els pugui semblar quelcom descoratjador, a mi el fet que cada dia pugui aprendre coses noves, pugui conèixer gent diferent i maneres de fer diferents a les meves (però plenament vàlides), em dóna esperança i fa que m’il·lusioni i vulgui seguir sempre endavant.

Mercè Sanromà

Nascuda a Barcelona ciutat fa cinquanta-cinc anys, amb una història al damunt bastant àmplia i completa. Són massa els interessos que m’atrauen i no els puc abastar tots. Ara he decidit centrar-me en l’estudi de la literatura i la llengua catalanes, ja que en realitat la meva vida ha girat molt al voltant de les llengües, i en conec unes quantes.

Iniciar un treball de grup i virtual és una situació força important i difícil malgrat que també té els seus avantatges. De punts importants en coneixerem i en veurem molts, però el fet inicial, la primera empenta, la primera entrada, el debut, és realment una bona pujada d’adrenalina. Ens trobem en aquesta situació i no som ni els primers ni els últims, però cal dir que entrem en un estudi on s’ha de treballar a consciència, on hem de fer cerques sobre una temàtica concreta i hem de saber compartir-les en grup i posar-nos els quatre d’acord.