Literatura noucentista en català i europea: Comunicació a la xarxa

dilluns, 27 de maig del 2013

Comunicació a la xarxa

Ja hem arribat a la fase final del nostre treball en grup i us diem de la mateixa manera que us vam dir a l'iniciar el blog que les portes segueixen obertes, entreu, exploreu, trobareu l'apartat de comentaris on hi podeu deixar les vostres opinions, escriure sobre tot allò que vulgueu, ho podem compartir!

Sincerament la nostra comunicació ha seguit sent més o menys constant al llarg de tot el procés del treball. Podem dir que sovint ha estat una comunicació simultània. Ja des d'un inici a través del forum de l'aula; una vegada decidits els grups cada un de nosaltres ens dirigiem al "Grups de treball" i allí van començar els nostres missatges a través de l'espai "Debat". Inicialment això de seguir els fils de conversa ens provocà en cert embolic que pacientment ho hem arribar a dominar com una eina més de comunicació digital.

Tots els apartats que en Jordi ens ha col.locar de forma tan clara i pulida diferenciant les PAC, el Blog, la Wiki, les converses més generals, etc, ens ha facilitar molt la feina: els missatges han estat força ordenats i ràpidament hem sabut a quina carpeta dirigir-nos per enviar missatges al reste del grup.

Ja quan hem conegut més a fons el funcionament de la Wiki, ens hi hem llençat com aquell qui diu de cap! El xat de la Wiki és meravellós, i molt efectiu. Ha estat la cirereta del pastís: hem guanyar en rapidesa i organització en la nostra comunicació diaria dins la xarxa. És normal tenir temporades on els nostres missatges corren menys per la xarxa a causa de les feines individuals o grupals que primer preparem particularment i després discutiem els treballs fets per cada un de nosaltres per unir les feines adecuadament i aconseguir un treball coherent i clar. Una vegada hem vist que el treball dins la Wiki era, com aquell qui diu, quasi acabada, hem tornat a la comunicació a través de les carpetes muntades per Jordi en l'espai "Debat". Des d'allí ara ja anem pulint la feina i parlem sobre les últimes entrades al Blog i possibles retocs dins la Wiki.

Tant en el Blog com en la Wiki ho hem arreglat de manera que tots quatre participéssim en tots els punts. En el Blog, per exemple, ho hem fet de manera que tots quatre tractéssim els diferents punts de forma igualitaria.

La comunicació dins la xarxa, l'ús social i interactiu que en fem d'aquesta comunicació ja és un fet universal i aquesta és la nostra assignatura: les tecnologies de la informació i comunicació. Penso que ho hem fet força bé tant l'Eva com en Marc, la Mariona i jo.

El significat dels colors i la comunicació

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sobre nosaltres

Aloma som l'Eva, el Marc, la Mariona i la Mercè, i cal dir que no va ser gens difícil conformar el grup: l’Eva va ser la que va prendre la iniciativa d'enviar-nos missatges preguntant-nos si estàvem lliures. Ens coneixíem ben poc, potser d'haver-nos llegit a les presentacions de l'assignatura, a les intervencions en el debat o d'haver remenat els nostres perfils d'estudiant al Campus Virtual de la UOC. Amb aquesta informació i alguns missatges més va ser com vam acabar posant-nos d'acord i creant, finalment, el grup Aloma.

Eva Brucet

Tinc 31 anys i visc a Girona. Fa 10 anys que treballo a l'Ajuntament del meu poble, Cassà de la Selva. Quan "era jove" vaig estudiar la carrera d'empresarials a Barcelona, cosa que va ser un error, ja que vaig escollir aquesta carrera només perquè tenia sortida i perquè creia que de seguida trobaria feina. A l'institut sempre m'havia decantat per les lletres i m'agradava la idea de fer filologia, però, ja se sap, en aquella època et deien que si feies filologia no trobaries mai feina i la única sortida que hi havia era fer de professor. O sigui que sempre em va quedar l'espineta clavada per no haver estudiat allò que m'agradava. Fa dos anys vaig fer un cop de cap i em vaig matricular a la Universitat de Girona. En aquells moments podia compaginar, amb dures penes, els horaris de les classes presencials i la feina. Però va arribar un moment que ja no vaig poder adaptar els horaris i vaig haver de renunciar a anar a la UdG. Per això em vaig matricular a la UOC. Aquest és el meu primer curs i espero, mica en mica, anar fent la carrera i, qui sap, potser algun dia seré una bona assessora i correctora lingüística.

Marc Guarro

Sóc “el noi” del grup Aloma. El noi privilegiat, he de dir, perquè l’Eva, la Mariona i la Mercè són unes companyes fantàstiques que valen un imperi cadascuna (tres imperis entre les tres). Tinc 45 anys i estic a punt a punt de quedar-me a l’atur. Sí, de resultes d’un ERO, el 30 de juny plegaré del banc on he treballat els darrers 23 anys. I doncs, i ara què, us deveu preguntar? Doncs ara, a dedicar-me full time a la meva veritable passió: la llengua i la literatura. A l’atur, sí, però aturat, mai!

Si heu llegit el meu perfil a la UOC ja sabeu que, a més de la feina al banc, també em dedico a deshores des de 2005 a la correcció de textos en català, i que modero clubs de lectura (sobretot de novel·la) i tallers de poesia. Ara vaig bastant de bòlit, és veritat, però entre les correccions, els clubs, els tallers i el Grau de llengua i literatura catalanes, quan sigui a l’atur sospito que em continuaran faltant hores...

Per acabar us diré un secret, però me l’heu de guardar, entesos? Sóc Salvat-Papasseit a Twitter (@Aniremperlariba). Salvat és un romàntic que sorgeix en ple Noucentisme, i un dels poetes més estimats a casa nostra. Sincer, apassionat, vital i optimista malgrat la seva vida de malalt... Un POETA amb majúscules, com deia ell. Si no el coneixeu seguiu-lo a Twitter! :)

Mariona Paüls

Tinc vint-i-cinc anys i sóc de Lleida ciutat.

Les meves aficions són l’esport, la lectura, la música en directe i les arts audiovisuals. M’apassiona i m’emociona tot allò que gira entorn de la cultura catalana, especialment la llengua catalana. D’aquí que estigui cursant el Grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC, del qual encara em queda tot un any d’estudi.

M’agradaria arribar a ser una excel·lent editora de textos i/o dedicar-me a l’assessorament lingüístic en diversos àmbits.

Encara queda molt camí per recórrer i moltes coses per aprendre. El meu objectiu no és només arribar a la fi del camí, sinó gaudir de tots i cada un dels punts d’aquest trajecte, aprendre dels errors, millorar dia a dia en tots els aspectes possibles...

Ben mirat, el camí de l’aprenentatge no té fi i, malgrat que a alguns els pugui semblar quelcom descoratjador, a mi el fet que cada dia pugui aprendre coses noves, pugui conèixer gent diferent i maneres de fer diferents a les meves (però plenament vàlides), em dóna esperança i fa que m’il·lusioni i vulgui seguir sempre endavant.

Mercè Sanromà

Nascuda a Barcelona ciutat fa cinquanta-cinc anys, amb una història al damunt bastant àmplia i completa. Són massa els interessos que m’atrauen i no els puc abastar tots. Ara he decidit centrar-me en l’estudi de la literatura i la llengua catalanes, ja que en realitat la meva vida ha girat molt al voltant de les llengües, i en conec unes quantes.

Iniciar un treball de grup i virtual és una situació força important i difícil malgrat que també té els seus avantatges. De punts importants en coneixerem i en veurem molts, però el fet inicial, la primera empenta, la primera entrada, el debut, és realment una bona pujada d’adrenalina. Ens trobem en aquesta situació i no som ni els primers ni els últims, però cal dir que entrem en un estudi on s’ha de treballar a consciència, on hem de fer cerques sobre una temàtica concreta i hem de saber compartir-les en grup i posar-nos els quatre d’acord.